Resum d'una sortida a la Maternitat d'Elna ben especial

Aquest diumenge passat, dia 25,  vam anar amb un grup de persones del Penedès a la Maternitat d'Elna. No era un grup nombrós, però si que estava cohesionat sota el paraigües dels valors d'Elisabeth Eidenbenz.
Sabien de la seva història però en volien saber més, conèixer el lloc, trepitjar la sorra d'Argelers, sentir l'esgarrifança dels testimonis perduts en la boira de l'oblit...i pujar per les mateixes escales on "la senyoreta Isabel" feia funcionar com un rellotge aquella maternitat casolana, esdevenint un centre de primer ordre sanitari.
Pel camí, s'afegiren una parella de Banyoles, amb els seus dos fills, i una estudiant de Mataró, la Judith, que està fent un treball de recerca sobre la maternitat d'Elna.
Lluïa un cel blau, d'aquells blaus que tant agradaven als pintors francesos que buscaven el cel del sur de França, com Chagall, Matisse...
La casa, blanca per dins, amb aquella llum, ens va enlluernar a tots!
Amb tot, si hagués de triar un moment d'aquella sortida, em quedaria quan, al final de la tarda, tots asseguts al jardí de la Maternitat d'Elna, vam fer una reflexió comú sobre el gènere humà, sobre la memòria històrica, sobre les noves generacions que tan poc saben d'aquell passat que també els pertany...
Era el moment màgic, amb aquella llum del sol ja amagant-se darrere el Canigó, i amb totes aquelles persones, sentint-nos a prop unes de les altres com si ens haguèsim conegut de tota la vida.
Potser era l'estela d'Elisabeth Eidenbenz que ens embolcallava a tots...

A la tornada, molts restàrem callats, segurament pensant en totes les experiències viscudes durant la sortida. Experìències d'exilis, però que serveixen per entendre el nostre present.