miércoles, 5 de octubre de 2011

La Platja d'Argelers...una història injustament oblidada

El passat 24 de setembre vam anar fins Argelers-Cotlliure-Elna amb un grup de lectura de la Biblioteca Cal Gallifa de Sant Joan de Vilatorrada.
Tot va ser prou interessant, però personalment em va commoure veure llàgrimes dels assistents, mentre llegia fragments de cartes d'exiliats que van quedar tancats a la platja d'Argelers l'any 1939.
Era un matí gris, amb una pluja petita, que feia encara més trist aquell record.
Jo tenia un nus a la gola, mentre llegia, i em vaig deixar un fragment per dir-lo en veu alta...no podia.
Ara si que em veig capaç de deixar-lo per escrit. Diu així:

...plou i fa molt fred, i tinc els dits encarcarats, quasi blaus. No he pogut apropar-me a les filferrades perquè he vist com colpejaven a aquella pobre noia. Però de lluny m'ha semblat veure, reconèixer la seva silueta...
No pot ser ell, vaig veure amb els meus ulls com tota la runa del bombardeig li queia al damunt...no pot ser ell...serà que m'estic tornant boja...no pot ser ell, i en canvi ho sembla, amb el seu caminar...
Potser sóc jo que ja he perdut el món real i estic fora de la vida, com ell...
...no, no és ell...és una altra persona que s'hi assembla, i m'adono amb desesperació que no és això el que m'aclapara, sinó el fet que jo encara no sigui morta.
...fins quan aquest infern de sorra i fred...quedarà algú viu per explicar-lo i que ens creguin?
...plou i fa molt fred, i jo m'enterro en vida dins una conillera de sorra, per resistir i poder seguir escrivint...


Maria Pujades
(Badalona)


No hay comentarios:

Publicar un comentario