Les sortides d'exili: un balanç molt positiu

Portem ja 2 mesos escassos fent sortides d'exili, i aquesta iniciativa ha estat un èxit.
Escoles, grups de jubilats, col.lectius culturals, etc. hem fet plegats la ruta de la Maternitat d'Elna (Argelers-Cotlliure-Elna) o la de El Setè Camió (La Vajol-Figueres)

Em costaria molt triar quina sortida ha estat la més emotiva, o la més participativa...totes han tingut el seu moment de comunió entre els assistents i la Història que anaven coneixent sobre el territori.
La platja d'Argelers possiblement sigui el punt de màxima emoció. Trepitjar aquella mateixa sorra, a vegades sota una pluja fina o aguantant el vent, ha estat molt alliçonador per entendre que era aquell "camp d'acollida francès" pels republicans, l'hivern de 1939.

Però si he de triar un moment, seria aquest dijous passat, dia 27 d'octubre, quan amb un grup de jubilats de la penya blaugrana, vam cantar Els Segadors davant del monument a la memòria de Lluís Companys, al Coll de Manrella, enmig d'una cortina d'aigua impressionant.
Veure aquelles persones, molts d'elles coetanis d'aquella guerra, cantant sota el paraigües, o amb una bossa de plàstic al camp, en memòria del President afusellat, va ser tota una lliçó de dignitat.