Fem maletes cap al nou Blog

Aquests dies fent neteja virtual, he unificat blogs i adreçes electròniques que tenia dispersades per l'ordinador .

I veient que una de les activitats més mogudes són les sortides culturals, he obert un blog nou molt més dinàmic.

Per tant, lectors blogaires que arribeu fins aquí, si voleu saber-ne més sobre les sortides i rutes, apunteu-vos l'adreça nova: http://sortideshistoriques-assumptamontella.blogspot.com.es/

Des d'aquest blog nou serem molt més presents per anar tant lluny com calgui.

Us espero!

Noves rutes d'exili

Després del fred i del parèntesis de principi d'any, reprenem amb força les RUTES D'EXILI.

Continuem amb les ja conegudes :
- ARGELERS-COTLLIURE-ELNA (La Maternitat d'Elna)
- FIGUERES-LA VAJOL-COLL DE LLI (El Setè Camió),
i afegint ara
- PERALADA-PORTBOU-CERVERA DE LA MARENDA amb històries noves d'exili i amb un protagonisme especial al vell mític Hôtel Belvédère, declarat Monument Històric l'any 2002.


El dia 1 d'abril fem la primera sortida amb aquest itinerari nou (Peralada-Portbou-Cervera de la Marenda).
Començarem per entrar al Castell de Peralada, per seguir les petjades dels restauradors del Museu del Prado, quan van allotjar els quadres en plena Guerra Civil dins els espais del castell.
Seguirem fins Portbou per conèixer un museu desconegut pel gran públic però importantíssim per apropar-nos a la figura del filòsof Walter Benjamin.
I acabarem a Cervera de la Marenda per veure de prop l'hotel Belvédère amb la seva forma de vaixell.

Hi ha places disponibles, amb sortides des de Barcelona i Granollers.

També queden vacants per fer la ruta de LA MATERNiTAT D'ELNA del dia 21 amb el grup de lectura de la Biblioteca de Sant Adrià del Besòs.
I pel dia 22 d'abril hi ha una sortida especial reservat pels lectors de la revista SAPIENS.
Serà la Ruta de El Setè Camió (Figueres-la Vajol-Coll de Lli).

Aneu ràpids a buscar el nou Sapiens del mes d'abril, i apunteu-vos!!

I pels que estiguin dins l'àrea del Vallès Oriental, el dia 29 d'abril, tornem a fer la mateixa ruta (El Setè Camió), amb parades a Granollers i Girona.

Per més informació, podeu trucar al 606048107 o enviar les vostres preguntes, dubtes, i/o reserves a: amontella.c@gmail.com

fotografies d'exili (Josep Soler)

Fer sortides d'exili comporta conèixer a moltes persones, totes unides per un sol esperit i sensibilitat, amatents amb la recuperació d'una memòria oblidada de molta gent injustament silenciada.
El passat dia 12 de novembre, érem un grup reduït, de persones de diferents llocs que ens aplegàrem per anar fins a Argelers, Cotlliure i Elna.
Entre elles estava en Josep Soler, de Sallent, que amb la seva càmera anava fotografiant instants, gestos, emocions...
Poques vegades he vist fotografies que reflecteixen de manera tan magistral, els moments d'emoció atrapats dins un objectiu, per fer-los eterns, immortals.

Podeu entrar aquí per veure tota la col.leció sencera de fotografies d'exili, precioses, d'en Josep Soler.
A les seves imatges no li calen paraules.
Un cop més, moltes, moltes gràcies!!

Una sortida a Elna amb el Col.lectiu ELNA (Eduquem La Nostra Autoestima)

El diumenge passat, dia 13, tenia una sortida d'exili especial amb la gent del col.lectiu ELNA (Eduquem La Nostra Autoestima), que treballen per potenciar les emocions dins un món excessivament materialista i escàs en valors.
El grup ELNA de Vilanova i la Geltrú, s'ha inspirat justament amb la història de la Maternitat d'Elna per integrar l'esperit de l'Elisabeth Eidenbenz dins el dia a dia, com una lluita diària per guanyar terreny a la intol.lerància i a l'egoisme d'una societat cada vegada més individualista i competitiva.
Anar doncs fins a Elna era quasi obligatori per conèixer el lloc on va començar tot.
Mentre llegia fragments d'aquells relats d'exili de 1939, em mirava de reüll els rostres emocionats, veient com tothom reacciona davant d'un passat de derrota però alhora ple de dignitat.
A la tornada tothom es feia preguntes, reflexions...hem de reaccionar davant la crisi... no podem quedar-nos parats veient com va ser aquell exili del 39...hem de recuperar el passat per encarar amb força el present...si els exiliats del 39 van resistir, que no hem de fer nosaltres?...

I així sumem, sumem, sumem.

Una experiència d'exili per alumnes

Havíem anat fins la platja d'Argelers amb uns alumnes de 4º d'ESO. Plovia, o més ben dit, queia una cortina d'aigua quan arribàrem arran de platja amb el bus.
Tots els alumnes pensaven que acabaríem fent la xerrada-col.loqui dins el bus, mentre miraven pels vidres aquell temporal amb el mar brau, intens, increïblement majestuós.
El que no sabien era que jo estava decidida que coneixessin el que era Argelers amb vent, fred i pluja. Com els exiliats republicans que van quedar reclosos en aquella platja l'any 1939.
Aquell mes de febrer també plovia com aquell dia. Molts testimonis ho expliquen...queia tanta aigua que no veiem més enllà de la nostra ma quan esteníem el braç. I la roba, xopa, se'ns enganxava al cos, agafant encara més fred...
Ho tenia clar, i vaig dir: tots a baix, poseu-vos la caputxa, i no cal que agafeu els paraigües, que amb el vent, segur que es trencaran...
Vaig escoltar un noi que deia: ...esta tia està loca...
Un cop a baix, semblava que no volien marxar més que unes passes de la porta del bus, però els vaig esperonar en que havíem d'arribar fins a veure les onades.
Tots van començar a córrer envers el mar sense avançar quasi per l'empenta del vent i la pluja, que venia per totes bandes. Alguns alumnes reien i exclamaven crits en comprovar la força de la tempesta damunt nostre.

Quan vam arribar a prop de les ones, vaig demanar que comptessin fins a 60. Seixanta? van preguntar-me.
Si...només us demano 1 minut de les vostres vides per a comprendre com era la vida dels exiliats republicans a Argelers l'any 1939.
Tots vam comptar mentalment fins a 60, i després a córrer fins l'autocar!

Aquest grup de 4º d'ESO havien de llegir La Maternitat d'Elna pel tercer trimestre, que per temari, toca la Guerra Civil. Però el sorprenent va ser començar a rebre correus d'alumnes que aquest cap de setmana ja s'han llegit el llibre...per buscar el capítol que parla d'Argelers...deien.

Suposo que més d'un, haurà enganxat un refredat, com jo, però la satisfacció en veure com reaccionen els joves quan els sacseges una mica, és reconfortant.

Les sortides d'exili: un balanç molt positiu

Portem ja 2 mesos escassos fent sortides d'exili, i aquesta iniciativa ha estat un èxit.
Escoles, grups de jubilats, col.lectius culturals, etc. hem fet plegats la ruta de la Maternitat d'Elna (Argelers-Cotlliure-Elna) o la de El Setè Camió (La Vajol-Figueres)

Em costaria molt triar quina sortida ha estat la més emotiva, o la més participativa...totes han tingut el seu moment de comunió entre els assistents i la Història que anaven coneixent sobre el territori.
La platja d'Argelers possiblement sigui el punt de màxima emoció. Trepitjar aquella mateixa sorra, a vegades sota una pluja fina o aguantant el vent, ha estat molt alliçonador per entendre que era aquell "camp d'acollida francès" pels republicans, l'hivern de 1939.

Però si he de triar un moment, seria aquest dijous passat, dia 27 d'octubre, quan amb un grup de jubilats de la penya blaugrana, vam cantar Els Segadors davant del monument a la memòria de Lluís Companys, al Coll de Manrella, enmig d'una cortina d'aigua impressionant.
Veure aquelles persones, molts d'elles coetanis d'aquella guerra, cantant sota el paraigües, o amb una bossa de plàstic al camp, en memòria del President afusellat, va ser tota una lliçó de dignitat.

La Platja d'Argelers...una història injustament oblidada

El passat 24 de setembre vam anar fins Argelers-Cotlliure-Elna amb un grup de lectura de la Biblioteca Cal Gallifa de Sant Joan de Vilatorrada.
Tot va ser prou interessant, però personalment em va commoure veure llàgrimes dels assistents, mentre llegia fragments de cartes d'exiliats que van quedar tancats a la platja d'Argelers l'any 1939.
Era un matí gris, amb una pluja petita, que feia encara més trist aquell record.
Jo tenia un nus a la gola, mentre llegia, i em vaig deixar un fragment per dir-lo en veu alta...no podia.
Ara si que em veig capaç de deixar-lo per escrit. Diu així:

...plou i fa molt fred, i tinc els dits encarcarats, quasi blaus. No he pogut apropar-me a les filferrades perquè he vist com colpejaven a aquella pobre noia. Però de lluny m'ha semblat veure, reconèixer la seva silueta...
No pot ser ell, vaig veure amb els meus ulls com tota la runa del bombardeig li queia al damunt...no pot ser ell...serà que m'estic tornant boja...no pot ser ell, i en canvi ho sembla, amb el seu caminar...
Potser sóc jo que ja he perdut el món real i estic fora de la vida, com ell...
...no, no és ell...és una altra persona que s'hi assembla, i m'adono amb desesperació que no és això el que m'aclapara, sinó el fet que jo encara no sigui morta.
...fins quan aquest infern de sorra i fred...quedarà algú viu per explicar-lo i que ens creguin?
...plou i fa molt fred, i jo m'enterro en vida dins una conillera de sorra, per resistir i poder seguir escrivint...

Maria Pujades
(Badalona)