Resum d'una sortida a la Maternitat d'Elna ben especial

Aquest diumenge passat, dia 25,  vam anar amb un grup de persones del Penedès a la Maternitat d'Elna. No era un grup nombrós, però si que estava cohesionat sota el paraigües dels valors d'Elisabeth Eidenbenz.
Sabien de la seva història però en volien saber més, conèixer el lloc, trepitjar la sorra d'Argelers, sentir l'esgarrifança dels testimonis perduts en la boira de l'oblit...i pujar per les mateixes escales on "la senyoreta Isabel" feia funcionar com un rellotge aquella maternitat casolana, esdevenint un centre de primer ordre sanitari.
Pel camí, s'afegiren una parella de Banyoles, amb els seus dos fills, i una estudiant de Mataró, la Judith, que està fent un treball de recerca sobre la maternitat d'Elna.
Lluïa un cel blau, d'aquells blaus que tant agradaven als pintors francesos que buscaven el cel del sur de França, com Chagall, Matisse...
La casa, blanca per dins, amb aquella llum, ens va enlluernar a tots!
Amb tot, si hagués de triar un moment d'aquella sortida, em quedaria quan, al final de la tarda, tots asseguts al jardí de la Maternitat d'Elna, vam fer una reflexió comú sobre el gènere humà, sobre la memòria històrica, sobre les noves generacions que tan poc saben d'aquell passat que també els pertany...
Era el moment màgic, amb aquella llum del sol ja amagant-se darrere el Canigó, i amb totes aquelles persones, sentint-nos a prop unes de les altres com si ens haguèsim conegut de tota la vida.
Potser era l'estela d'Elisabeth Eidenbenz que ens embolcallava a tots...

A la tornada, molts restàrem callats, segurament pensant en totes les experiències viscudes durant la sortida. Experìències d'exilis, però que serveixen per entendre el nostre present.

L'or del Setè Camió

Avui hem fet la ruta de El Setè Camió amb un grup de persones de diferents llocs que s'han posat d'acord per fer la sortida plegats.
No era un grup qualsevol doncs entre els seus membres hi havia el fill del conductor de El Setè Camió , i el director del Museu del Castell de Peralada, Jaume Barrachina, que en sap un munt d'aquesta història, doncs Peralada va ser un dels tres dipòsits del Patrimoni Artístic (els quadres del Prado) guardat i protegit durant la Guerra Civil.

Al final del dia, tothom ja tenia clar que un detector de metalls hauria estat una eina força utilitzada en la sortida cultural-històrica.
L'or robat, enterrat o guardat, sovint ha estat en boca de tots, i més quan en territori de la Vajol, els forats abunden, com el de la fotografia.

Amb tot, cal dir que a vegades els tresors estan on menys te'ls esperes, tal i com explica el final de El Setè Camió.
Si més no el tresor, que avui tot el grup ha conegut, no ha calgut amagar-lo quan ens hem trobat el control de la "Policia Nacional" a la sortida de La Vajol.

Així que, per a futurs buscadors de tresors...ull, que els detectors estan prohibits, i a la Vajol controls no en falten...

Seguint les petjades de El Setè Camió

Demà, dissabte, fem la primera sortida d'exili del curs.

Amb un col.lectiu del Baix Llobregat anem a seguir les petjades de El Setè Camió.

Primer anirem al Castell de Sant Ferran de Figueres per conèixer un dels dipòsits del Patrimoni Artístic durant la Guerra Civil. Veurem les seves cavallerisses on es va cel.lebrar la darrera sessió de les Corts Espanyoles en un ambient fosc i tètric, de desfeta anunciada.

Intentarem entrar en el túnel del temps per entendre aquells darrers dies de la Catalunya Republicana cohabitant amb el govern central de Negrín.

Resseguirem camins d'exili dels intel.lectuals catalans que es refugiaren tocant la ratlla fronterera per escapar de Franco, deixant-nos orfes de cultura. Llegirem fragments dels seus llibres per recordar com va ser el seu exili.

Arribarem a La Vajol (Alt Empordà) per entrar en el búnquer d'en Negrín, el seu diposit secret on guardava els lingots d'or. D'allà arrenca la història de El Setè Camió, que explicarem en el lloc que toca, damunt la cambra cuirassada, caixa forta d'aquell or.

Dinarem tot fent tertúlia del que hem compartit, del que hem après de nou, i per cloure la sortida ens arribarem fins al Coll de Manrella, on hi ha el monument commemoratiu del President Companys. Allà llegirem unes lectures de Josep Benet en relació al seu afusellament, i acabarem la jornada cantant Els Segadors.

Demà, quan torni, penjaré les fotos de la sortida. I si trobem l'or perdut, robat o enterrat...us aviso!

un nou projecte

Caminant pel Coll de Lli (La Vajol). El mateix camí per on va exiliar-se el President Companys.

Fa temps que moltes persones em demanaven que els acompanyés en les rutes d'exili, sobretot basades en els meus dos llibres La Maternitat d'Elna i El Setè Camió.

Molts lectors volien fer, i de fet ja feien, la ruta de manera espontània. Havien llegit, i també imaginat com seria aquell búnquer d'en Negrín a La Vajol. O si aquell casalot d'Elna era tan especial com la seva protagonista Elisabeth Eidenbenz.
Sovint em trobava persones que no coneixia de res, badant davant la Maternitat d'Elna, o d'altres més  expeditius, amb un detector de metalls a prop de la mina Canta de La Vajol buscant aquell or perdut...
Em reconeixien i parlàvem dels llibres, o quedàvem per tornar amb algun col.lectiu.
A vegades havia fet de guia per a grups d'amics, i d'altres era jo mateixa qui volia ensenyar, explicar in situ la Història del nostre exili.
D'aquesta manera, sense quasi voler, he anat teixint amb el boca-orella, una activitat que em plau moltíssim: compartir Història tot trepitjant territori.

És per aquest motiu que ha nascut aquest blog amb moltes ganes de sumar, associat a l'altre blog:         http://sentimentsaflordepell.blogspot.com/ amb el propòsit de ser-ne un complement, però també per vehicular totes les suggerències de sortides culturals-històriques que proposarem entre tots.

Per començar, us deixo unes instruccions bàsiques a la banda dreta del blog, per encetar aquest nou projecte plegats.
Anirem penjant fotografies, comentaris i dates de sortides ja programades per si algú es vol afegir.

Comencem a passejar per la Història. Em voleu acompanyar?

Visita a la Maternitat d'Elna amb el col.lectiu d'Òdena